.
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s'ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. El dia abans de la festa, el 29, als baixos de l'Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.
.
El dia central de la celebració, però, és el 30. La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar, tallar el Pi a cops de destral. Abans que aquest comenci a cedir, és lligat amb cordes per tal que no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l’església. Mentrestant, les escopetades augmenten per moments. Els galejadors que el transporten van disparant les seves armes durant tot el trajecte, en un ritual a la vegada estrepitós, contundent i excitant. Els carrers estrets s'omplen de fum i, envoltat d'un soroll espès, el públic busca, com pot, la manera de protegir-se.
.
Quan arriba al davant de l’església, el Pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada
.
"Ara balla el Pi, sí, sí. Ara balla el Pi, no, no" o "Julí, julí, julí, ara si que balla el pi"
.
Acabada la ballada, el Pi és entrat a l’interior de l’església i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc de poms de pomes i neules lligats a la brancada. El Pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles. Finalment, el Pi es despenja el dia de Reis.
.